Anaïs Orobitg. Psicòloga Sanitària de CREIX Barcelona
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, un dèficit en el desenvolupament que produeix deficiències del funcionament personal, social, acadèmic o ocupacional, i que s’inicia normalment a la infància. Es caracteritza per problemes d’inatenció i desorganització (afectació a la capacitat de seguir les tasques) i/o hiperactivitat (activitat excessiva, molta inquietud i tendeixen a precipitar-se).
El TDAH és hereditari i es dóna aproximadament en un 5% dels nens i en un 2’5% dels adults. En la majoria dels casos, predomina el tipus combinat, els que es donen ambdós a la vegada. En menor proporció, es manifesten més casos únicament d’inatenció que d’hiperactivitat.
Existeix una percepció social de qüestionar l’existència del TDAH: mentre alguns experts defensen el diagnòstic del TDAH infantil, altres disputen l’existència del trastorn. No obstant, es van realitzant actuacions que constaten que el TDAH existeix i que forma part d’un trastorn del neurodesenvolupament.
A nivell educatiu, el TDAH ha jugat un paper important a les escoles, ja que al 2013 es va ubicar el TDAH dins del col·lectiu de nens i nenes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), i se’n va dissenyar un protocol de detecció i actuació en l’àmbit educatiu (http://creixbarcelona.com/wp-content/upload/2017/03/TDAH-1.pdf).
A nivell d’Investigació i Recerca, en els darrers anys s’han efectuat nombrosos estudis sobre el TDAH. Un dels més recents, tenia com a objectiu comprovar si existia alguna diferència significativa en el cervell de les persones diagnosticades de TDAH en comparació amb el de persones sense diagnosticar. En aquest estudi hi van participar metges i neurocientífics d’onze països, i es van analitzar, a través de ressonàncies magnètiques, els cervells de 1.713 persones TDAH i es va realitzar una comparació amb els cervells de unes altres 1.529 persones sense presentar el diagnòstic de TDAH. Els resultats van mostrar diferències significatives en cinc estructures cerebrals diferents. Es va poder observar també que el tamany del cervell és menor en les persones TDAH respecte a la mitjana de la població, originat per un retard en la maduració del cervell.
A nivell de tractament, s’estan provant nous tractaments que podrien complementar la teràpia clàssica i els fàrmacs en els casos lleus. Es tracta d’utilitzar la realitat virtual per millorar l’atenció de les persones amb TDAH. Actualment, l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona està posant a prova aquest nou tractament amb persones TDAH adultes, i seguidament, es validarà amb els adolescents que presentin un diagnòstic de TDAH.
Per concloure, destacar la importància de la detecció precoç. Aquesta és fonamental per tal de poder realitzar una intervenció posterior, abordant la problemàtica i proporcionant eines i recursos per un bon control i gestió d’aquesta. La detecció és bàsica per evitar l’afectació en els aprenentatges i protegir l’estat emocional de l’infant.
Comentarios recientes